Quin és el procés històric de les partícules de biomassa?
Dec 28, 2022
Què és una partícula?
Els combustibles de pellets són cada cop més importants a tot el món com a opció de calefacció renovable, de combustió neta i de costos estables. És un producte de biomassa renovable -- normalment residu de fusta. Milions de persones a Europa i als Estats Units utilitzen pellets de fusta per escalfar-se en estufes, xemeneies, forns i calderes independents. Els pellets es poden utilitzar en aplicacions industrials i generació d'energia com a alternativa o complement al carbó en projectes de cogeneració. També és possible utilitzar combustible de pellets de llenya per a la calefacció en grans espais com escoles i presons. Els pellets es fabriquen a tot el món i es comercialitzen activament a través de les fronteres. En resum, els combustibles de pellets són una manera de convertir milions de residus en energia.
La llenya, els pellets de fusta, les estelles, el paper de rebuig i molts altres productes agrícoles i secundaris es poden utilitzar per a la producció d'energia i són tots combustibles de biomassa. El més cridaner de la biomassa és la seva renovabilitat. Els combustibles en partícules tenen una consistència i una eficiència de combustible significatives, el que resulta en una petita fracció d'emissions de partícules. Els cremadors de partícules estan equipats amb tots els cremadors de combustible sòlid per a les emissions de partícules més baixes. Amb una gestió agrícola adequada, la biomassa és pràcticament il·limitada i ha demostrat ser més estable en preu que els combustibles fòssils.
Història de partícules
Suècia, Europa
L'ús de pellets de biomassa per a la producció d'energia es remunta als anys 70, quan es van buscar alternatives als combustibles fòssils després de la crisi energètica. En aquest moment, les tècniques utilitzades per produir pellets d'alimentació animal s'havien millorat per adaptar-se a materials de fusta més densos. Suècia és un dels pioners en aquesta indústria per la seva destacada indústria de la fusta, el desig d'augmentar la independència energètica i el compromís amb la conservació del medi ambient.
La producció sueca de pellets de fusta es va iniciar a finals dels anys 70 amb la decisió de construir una planta de pellets a Mula. La planta va començar la producció el novembre de 1982, però aviat va tenir problemes perquè els costos eren molt superiors als pressupostats. L'equip és canviar la caldera de gasoil per la caldera de combustible de pellets. Però l'eficiència és baixa, i no només perquè les partícules són de mala qualitat. El primer any, la matèria primera era principalment escorça. El contingut de cendres en partícules sol ser del 2,5-17 per cent . La fàbrica Mura va tancar l'any 1986.
L'any 1984 es va construir una fàbrica de pellets a Vargarda i es va tancar l'any 1989. L'últim propietari de la planta va ser Volvo Group. L'any 1987 es va construir la primera planta de peletització de material sec a Kil, que estava dissenyada per tenir una capacitat anual de 3,000 tones. La planta encara està en funcionament i és la planta química comercial més antiga de Suècia.
A principis de la dècada de 1990, el govern suec va presentar una proposta per gravar els combustibles fòssils. També limita les emissions de diòxid de carboni. A curt termini, la combustió de combustibles fòssils es fa poc rendible i els biocombustibles s'introdueixen per omplir el buit energètic. Aquest va ser un punt d'inflexió, que va marcar l'inici d'un ràpid augment de l'ús de pellets de fusta.
Iniciatives similars d'energia neta estan apareixent a altres llocs d'Europa. Com a resultat, Europa s'ha convertit en líder en el consum de pellets de biomassa. Els pellets es poden lliurar en camió i emmagatzemar-los directament en una zona d'emmagatzematge residencial, de manera similar a com s'introdueix la gasolina a una benzinera. A més de la calefacció residencial, un nombre creixent de centrals elèctriques europees utilitzen partícules de biomassa per generar electricitat, entre altres aplicacions industrials.
· Amèrica del nord
La indústria del combustible de pellets de llenya ja havia sorgit a mitjans-1980, amb la difusió de les estufes de pellets de llenya residencials. El dispositiu està dissenyat per reduir les emissions de partícules molt per sota dels nous requisits d'emissions de l'Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA) per a les estufes de llenya, proporcionant als consumidors mètodes de calefacció de llenya automatitzats i còmodes. Les vendes d'estufes de pellets van augmentar ràpidament a principis de la dècada de 1990, aconseguint el seu màxim el 1994. Més tard, amb l'aparició de les estufes de gas natural, el creixement es va regularitzar gradualment. Les vendes de combustible de pellets segueixen la corba de demanda dels forns de pellets residencials. Durant aquest període, l'ús residencial va representar al voltant del 95 per cent, i la resta per a ús industrial.
El 1984, es van operar dues plantes de pellets al nord-oest del Pacífic. La majoria de les fàbriques de pellets són propietat de petites empreses. Tanmateix, recentment s'han construït molts pellets grans per fer front a l'augment de la demanda d'Europa, que s'ha convertit en una important destinació d'exportació de pellets del Canadà i els Estats Units.
El material utilitzat normalment són encenalls de fusta. Encenalls i xips s'utilitzen amb moderació. La indústria està formada per una sèrie de molins independents que tenen com a únic negoci la producció de pellets, que també formen part d'altres empreses de transformació de la fusta. Aquestes empreses independents compren matèries primeres al mercat obert i sovint són productors més grans.
La indústria del pellet de fusta va créixer lentament de planta en planta. Moltes fàbriques requereixen un període d'ajust d'especificacions de 6-18 mesos. La llarga fase de posada en marxa es va deure a diversos factors, entre els quals destaquen: canvis en les matèries primeres, disseny i enginyeria inadequats, ús d'equips de mida vell o inadequat i treballadors de gestió i producció sense experiència. No obstant això, a mesura que la indústria madura i milloren les condicions, és habitual que les empreses facin investigacions abans d'entrar a la indústria, amb empreses d'equips/enginyeria que ofereixen un millor disseny i instal·lació general de la planta, equips millorats i informació i assistència d'altres fabricants de partícules.
A més de les grans fàbriques de producció de partícules, també hi ha alguns autònoms, sobretot a les zones rurals, que produeixen les seves pròpies partícules amb maquinària petita. És una manera de ser autosuficients, satisfer les necessitats dels usuaris de l'entorn i una manera d'aconseguir beneficis econòmics dels residus existents.
